Programa Viking

Programa Viking

Tipus de missió	programa de la NASA

El programa Viking és un conjunt de dues missions no tripulades de la NASA per a l'exploració del planeta Mart, conegudes com a Viking 1 i Viking 2.^[1] Cada missió consistia en una sonda orbital, dissenyada per fotografiar la superfície marciana des de l'òrbita i actuar com a repetidor de comunicacions entre la Terra i la sonda de superfície que havia d'aterrar al planeta. Va ser la missió més cara i ambiciosa mai enviada a Mart. Obtingué uns grans resultats científics i va aportar la majoria de la informació sobre Mart de la qual es disposava fins al final de la dècada de 1990. El programa Viking va sorgir a partir del programa Voyager cap a Mart, un esforç més ambiciós i cronològicament anterior al Viking, que no estava relacionat amb el reeixit programa Voyager de sondes espacials als planetes exteriors.

La Viking 1 es va llançar el 20 d'agost de 1975 i la Viking 2 el 9 de setembre del mateix any, ambdues a bord d'un coet Titan III-i. Cada nau consistia en una secció destinada a orbitar el planeta i una altra pensada per aterrar. Després que orbités el planeta i obtenir imatges usades per seleccionar un lloc d'aterratge adequat, les dues seccions de la sonda se separaven i la secció d'aterratge ingressava en l'atmosfera de Mart, aterrant suaument al lloc seleccionat.

Els orbitadors continuaven fotografiant i duent a terme altres operacions científiques, mentre les seccions de superfície desplegaven instrumental científic a la superfície. El vehicle (compost d'ambdues parts) completament carregada de combustible, tenia una massa de 3.527 kg. Després de la separació i aterratge, la massa de l'orbitador era de 900 kg i la de la sonda de superfície de 600 kg.

L'anàlisi bioquímic de l'atmosfera i matèria de la superfície va estar realitzat a càrrec del bioquímic Joan Oró, el qual ja havia participat anteriorment amb la NASA.